Monos

Monos

Tití comú: El tití comú és un tipus molt diferent de Micos, sovint és anomenat tití orelles de cotó. L'aparença física única d'aquest mico és molt diferent d'altres espècies. Posseeixen un cos gris i a mesura que envelleixen, desenvolupen toves blanques que s'estenen des dels costats de la cara. Tenen una cua llarga i de color gris i blanc a ratlles. Poden pesar fins a 1 lliura en grandària per als mascles i encara menys per a les femelles. Els mascles i les femelles sovint s'assemblen molt entre si, alguna cosa no comú per a la majoria de les espècies de micos.

Mico nassut: El mico nassut pertany a la classificació dels micos del Vell Món. En la cultura egípcia van ser adorats com un animal singular i es creia especial per als déus. El nas llarga d'aquest mico és una característica que el separa de totes les altres espècies. De fet, quan ho van descobrir, ni tan sols van pensar que era un mico, causa del seu aspecte. El nas dels mascles és fins i tot més gran que la de les femelles, es creu que un nas més gran els dóna als mascles un avantatge a l'hora d'apariar. El nas d'aquest mico pot ser de fins a 7 polzades de llarg. Els mascles poden pesar fins a 56 lliures, i les femelles a penes unes 20, aquesta diferència és més gran en aquesta espècie que amb altres primats. Posseeixen una coloració marró vermellosa i les seves extremitats són de color gris. Aquests micos tenen un estómac molt gran també.

Mico caputxí: El mico caputxí pertany a la classificació del Nou Món. Només viuen als arbres i són actius durant el dia. A la nit s'amaguen dels depredadors mentre que són capaços d'obtenir suficient descans. Se'ls considera com els més intel·ligents dels micos del Nou Món, com a resultat, sovint s'utilitzen en experiments de laboratori. Tenen braços, cames i una cua de color fosc, la resta del cos és de color blanc o crema. Tenen un casquet negre de pell a la part superior del cap. Poden ser de 22 polzades de llarg per al cos, amb una cua extremadament llarga. Només pesen al voltant de 2 lliures quan estan ben desenvolupats.

Mico aullador: El mico aullador és un tipus gran de mico del Nou Món. El seu nom prové del fet que poden udolar més fort que qualsevol altre tipus de mico. Ho fan, sovint, quan surt el sol, i quan es posa. També usen els seus udols per advertir de perills, es creu que és el més sorollós de tots els animals terrestres. Tenen una cua molt llarga que creix fins la mateixa mida del seu cos. Poden utilitzar aquesta cua per recollir objectes. Ells tenen la capacitat de veure en tots els colors, de la mateixa manera que ho fan els humans. Ells són grans dimensions i es mouen lentament, no posseeixen la rapidesa i agilitat de la majoria dels micos.

Macaco Rhesus: El macaco Rhesus, també conegut com a mico rhesus. Pertany als micos del vell món i es troba entre els més coneguts. Són petits micos, amb cares de color rosa desproveïdes de pelatge. Poden ser de color marró o gris. Tenen una llarga cua que els ajuda a mantenir l'equilibri i saltar. El macaco Rhesus es troba en les porcions del nord de l'Índia, Tailàndia, Vietnam i la Xina del Sud. Tenen la més gran ubicació geogràfica de qualsevol primat al món, exceptuant als humans. Gaudeixen d'àrees obertes i àrides, però, ells també viuen a les muntanyes a altes elevacions, poden viure en regions boscoses, ja que posseeixen una capacitat diversa de viure en molts hàbitats. El 1938 un gran nombre d'aquests micos van ser alliberats en una àrea de Florida, van ser traslladats allí per un operador d'una embarcació turística. No se sap quants d'ells romanen en aquest entorn, però, la majoria de la gent creu que van ser capaços d'adaptar-se a aquest nou entorn.